Va morir a Barcelona l'estiu de 1854, víctima del còlera, deixant darrere d'ella moltes comunitats que, hereves del seu carisma, són fins avui les continuadores de la seva obra en l'Església.

"Mare de nou fills -va dir d'ella Joan XXIII- es convertirà en mare d'innombrables pobres". Ell mateix, l'any 1959, afegia el nom de Joaquima de Vedruna a la llista dels testimonis exemplars del Senyor, a la llista de sants.

Ella va ser la fundadora de la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat de Vedruna, que va néixer a Vic (Osona) el 26 de febrer de 1826.

Natural de Barcelona i educada en un ambient familiar molt cristià, es va sentir sempre atreta per Déu. Casada amb un jove de Vic, Teodor de Mas, es van estimar profundament i s'entregaren il.lusionats a la tasca d'educar els seus nou fills.

Viuda prematurament, Joaquima va dedicar el millor d'ella mateixa als seus fills i als malalts pobres de la ciutat de Vic, decidida a acabar els seus dies com a religiosa, en la pobresa i en l'oració.

Desitjosa únicament d'"emprendre el que el Senyor vulgui", "disposta a fer la seva voluntat", va reunir germanes i amb elles va començar un mode nou de vida religiosa al servei de les classes populars del país. La infància i el jovent, els marginats i els malalts... van trobar en ella acollida i resposta a les seves necessitats.