Estimat Ramon
EPITAFI INÚTIL
Quan un actor mor,
no es mor només una persona:
es produeix un veritable genocidi.
Es moren amb ell tots els personatges que va interpretar
d’aquella manera exactament, i no d’una altra.
Es moren una mica –o queden amputats-
tots els actors que van crear els seus propis personatges
tenint-lo al seu costat
i ja no podran tornar a fer-ho mai més.
Mor una part del passat.
Però amb Ramon Teixidor
tan jove encara,
tan jove, déus,
també mor el futur.
El futur de tots els personatges que no va fer
perquè sempre va batallar
amb el silenci dels corcs
per a un teatre compromès;
perquè de vegades l’èxit el va entretenir massa en uns
personatges
apartant-lo d’altres que esperaven el seu torn amb impaciència
reclamant el seu cos, els seus sabers.
Moren tots ells.
Plorem-los també.
Jaume Melendres
Alguns retalls de premsa
"Va ser un dels pioners del teatre independent a Catalunya" Joan Lluís Bozzo.
"Ha estat un membre d’una generació que ha construït l’actual teatre català" Vicenç Villatoro.
"Era una d’aquestes poques persones que tenen un compromís total amb el teatre. Va estar treballant fins l’últim moment, i això és digne de lloança. En els assaig estava sempre de bon humor, com un nen, i això que ja es trobava bastant malament... Era un actor excel·lent, pertanyent a una magnífica generació d’actors" Calixto Bieito.
"... Era el tipus d’actor que només feia el teatre en què creia, cosa molt poc habitual avui dia, quan el diner compra gairebé totes les voluntats. De fet, Ramon s’ha mantingut sempre fidel a aquest tipus de teatre i ja se sap que les fidelitats i compromisos amb unes idees comporten, de vegades, una certa marginació, en un mercat on la taquilla mana... Ramon no havia trobat el lloc que es mereixia dins el teatre català. Potser era aquesta fidelitat a un cert tipus de teatre. Tan se val. Era un bon actor compromès amb el temps que li ha tocat viure. I ara no hi és. Quina injustícia" Antoni Moreno.
"Para empezar, Teixidor sería, pues, uno de los más fieles activistas del "teatre independent" de este país, aquel movimiento que surgió con muy poca escuela y un rebosante compromiso cívico y político. Como tantos profesionales, cuya categoría hoy nadie discute, Teixidor hizo su aprendizaje en el trabajo realizado a menudo en condiciones precarias, sometido durante más de dos decenios a un régimen de estricta vigilancia..." Joan Anton Benach.