El museu municipal feu el seu curs creixent a base de donacions de particulars, d' objectes recuperats en els processos urbanístics que aquells anys afectaven la ciutat i amb algunes, molt escadusseres, adquisicions.

Els primers anys del segle veieren l' emergència dels centres excursionistes, primer el de la Comarca de Bages, fundat el 1905, i després el Montserrat, fundat el 1922 en una escissió de l' anterior. Ambdós centres fruit de la seva activitat aplegaren col·leccions d' objectes d' interès artístic, etnològic o arqueològic.

L' esclat de la Guerra Civil de 1936-1939 estroncà la vida de totes aquestes institucions i tingué efectes importants sobre el patrimoni historioartístic, especialment el religiós.

A Manresa, primer espontàniament i aviat sota coordinació de la Generalitat, s' establí un dipòsit de béns artístics i històrics per protegir-los d' una previsible destrucció de l' edifici de la Cova de Sant Ignasi on es concentraren els fons ressenyats als quals s' incorporaren altres béns recuperats en el marc del conflicte bèl·lic.

Amb els fons procedents del Museu Municipal, els dels centres excursionistes i la incorporació d' altres peces procedents del salvament patrimonial a la ciutat, s' obrí l' any 1941 el nou "Museo de Manresa", adscrit aleshores al Museu Arqueològic de Barcelona.

Incrementant les seves col·leccions amb nous materials arqueològics, donacions d' artistes i particulars, etc. el museu arriba als nostres dies. Després d' uns anys en què romangué tancat al públic, reobrí les portes estrenant nova presentació dels seus fons el 1977. Aleshores, també, hom va canviar-li el nom pel de Museu Comarcal de Manresa.

COL·LECCIONS I CONTINGUT:

Malgrat tractar-se d' un museu dels dits pluridisciplinaris, és clar que dues col·leccions destaquen en el fons.
De forma puntual la col·lecció de ceràmica medieval decorada en verd i morat, de prop d' un centenar de peces és un fons de relleu nacional, a l' entorn del qual el museu haurà de bastir el seu discurs sobre l' època medieval i especialment el s. XIV tan notable en la història de la ciutat.
En l' actual disposició del museu aquesta col·lecció centra un àmbit temàtic dedicat a la ceràmica de producció catalana. La importància del conjunt ve donada per la quantitat d' objectes conservats i, sobretot, per la seva varietat tipològica amb representació de gairebé tots els atuells que podien compondre un parament de taula: gerres, pitxers, plats, talladors, servidores, escudelles,... i decorativa amb motius naturalistes i fantàstics d' influència gòtica i altres geomètrics de gust àrab.

La col·lecció d' obres de talla policromada d' època barroca (s. XVII i XVIII), constitueix el fons de més relleu del museu i amb una notable capacitat explicativa sobre la talla policromada i els retaules al nostre país, les seves condicions i la seva evolució.
Des de principis del s. XVII fins entrat el XVIII, aquesta col·lecció mostra amb continuïtat i amb obres rellevats aquesta forma artística. Obres dels tallers dels Vidal, Generes, Fernández, Grau, Sunyer, Miquel,... per esmentar només els més coneguts d' entre els nombrosíssims artistes escultors que en aquests segles, amb taller establert a Manresa, expandeixen la seva producció arreu del Principat de Catalunya i el Rosselló. Aquest fet ha permès parlar d' una escola manresana d' escultura barroca.

L' arqueologia presenta una mostra interessant d' objectes des del neolític fins a la fi de la romanització. Amb un jaciment especialment interessant, la vil·la romana de Boades, a Castellgalí, que conserva una cronologia continuada des del s. VI aC al VI dC.

Les altres sales que es poden visitar actualment al museu contenen art religiós del s. X al XVI, amb una remarcable col·lecció de lipsanoteques, entre d' altres.
Història de la ciutat amb records institucionals, o imatges d' indrets i fets que han marcat la vida ciutadana els dos darrers segles. L' art modern i contemporani disposa d' un ampli espai. Obres de Josep Dalmau i Rafel, Antoni Vila Arrufat, Ramon Casas, Josep Subirachs...i, sobre tot, d' artistes locals o comarcals com és Alfred Figueres, ocupen aquestes sales que il·lustren el reflex que els corrents artístics han tingut al nostre entorn.

Josep Mestres Cabanes, l' escenògraf durant molts anys del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, disposa d' un espai propi. Treballs d' escenografia, lliçons de perspectiva, temes wagnerians o pintura de cavallet omplen aquest àmbit.