|
Amb les primeres troballes de fragments de terrissa ibèrica l'any 1902 als vessants del Puig Castellar, s'inicia la història de l'actual Museu Torre Balldovina.
L'any 1986 l'Ajuntament destina la Torre Balldovina com a seu del Museu Municipal, de la qual en pren nom, i que té com a objectiu protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, col·laborant amb les entitats públiques i privades de la ciutat. De les col·leccions que formen l'actual fons del Museu, cal destacar, pel que fa a la història de Santa Coloma, els materials arqueològics ibèrics provinents del poblat del Puig Castellar i de l'assentament de Can Calvet, els materials medievals provinents del Molí d'en Ribé i del Mas Fonollar, i els objectes testimonis de la vida agrícola de la Santa Coloma rural. El seu fons comprèn, també, una important col·lecció d'història natural, generada al voltant de la col·lecció Castells, que abasta espècimens locals i foranis de geologia, paleontologia, botànica i zoologia. En els darrers anys s'ha iniciat, a més, un fons d'art vinculat a la programació d'exposicions temporals de la ciutat. També l'any 1986 l'Ajuntament crea, alhora que el Museu i emplaçat en el mateix edifici de la Torre Balldovina, l'Arxiu Històric de la Ciutat, i li adscriu, com a fons inicial, la documentació municipal anterior a l'any 1945. Actualment, a més, disposa d'alguns llegats particulars i un cada cop més interessant fons d'imatges. Per últim, el Museu intervé en la gestió del patrimoni immoble de la ciutat, tenint especialment cura dels jaciments del poblat ibèric del Puig Castellar i del Molí d'en Ribé, com també de la mateixa Torre Balldovina.
La Torre Balldovina és, de tot el Barcelonès nord, l'únic edifici romànic que ha arribat íntegre fins els nostres dies.
El molí està relacionat amb la gran propietat senyorial de la Torre Balldovina. El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m d'alçada, amb una extensió aproximada de 5.000 m². Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l'interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l'inici del segle II aC i pertanyia a la tribu dels laietans. L'estructura urbanística del poblat s'adapta a les característiques del terreny, i les cases s'aixequen en terrasses que salven el desnivell. S'han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s'hi realitzaven com són l'emmagatzematge, el tissatge, la mòlta de gra o la metal·lúrgia. El poblat va ser descobert l'any 1902 per mossèn Palà. Les primeres excavacions arqueològiques es van dur a terme entre 1904 i 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys. L'any 1919 els donà a l'Institut d'Estudis Catalans, el qual inicià unes noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep de C. Serra Ràfols. Entre 1954 i 1958 es van reprendre les tasques arqueològiques sota la cura del Centre Excursionista Puigcastellar. L'any 1997, el Museu Torre Balldovina va iniciar noves actuacions arqueològiques i també museístiques al poblat, de les quals cal destacar el condicionament de l'entorn i els accessos, la consolidació de les estructures per tal de garantir-ne la conservació i, també, l'adequació didàctica del jaciment. El maig de 2000 el jaciment va passar a formar part de La ruta dels ibers: els laietans. Les excavacions han permès recuperar un gran nombre d'objectes, alguns dels quals demostren la riquesa del jaciment. Una bona part d'aquestes peces són al Museu. La col·lecció d'eines de ferro és una de les més importants que es coneixen. |
|
 |
  |
La Torre Balldovina és un edifici de gran interès històric que mostra diverses expressions arquitectòniques fruit de les transformacions sofertes al llarg del temps, i és representatiu de l'evolució de la ciutat: torre de defensa al segle XI, edifici de caràcter agrícola més endavant convertit en un gran casal al segle XVIII i, finalment, residència noble i d'estiueig de la família de l'escriptor Josep Maria de Sagarra. En la segona meitat del segle XX inicia una fase de degradació, fins que l'any 1972 l'Ajuntament compra l'edifici i el restaura amb la idea d'emplaçar-hi el museu de la ciutat, l'actual Museu Torre Balldovina.
