Comença el
compte enrere per al
Club Natació Manresa
Núria
CABRERA
El Club Natació
Manresa ha fet un pas endavant amb l’inici de les obres de remodelació
de les instal·lacions, unes instal·lacions que es van inaugurar
l’any 1933, (de les primeres de l’Estat espanyol), i que necessiten una
transformació urgent. Des de l’estiu passat que s’està treballant
en
el nou edifici de serveis
del Club. Quan estigui totalment acabat, d’aquí a uns 5 o 6 anys,
el Club comptarà amb mitjans més moderns per tal que el servei
al soci i a l’usuari en general sigui cada cop millor.
Els darrers èxits
esportius aconseguits, juntament amb figures olímpiques que han
sorgit de les seves aigües, fan que el nom del Club i el de la ciutat
de Manresa es coneguin arreu del món. Per tant, aquest ha estat
un pas molt important, “no tan
sols per l’aspecte competitiu
del club, sinó per la vida que generen les piscines”, tal com va
dir l’alcalde de Manresa el dia que van posar la primera pedra del nou
edifici de serveis.
Gaspar Ventura, gerent,
ha viscut molt de prop la realitat del club i ens explica que “el Manresa
sempre havia estat un dels clubs capdavanters
i modèlics a
nivell estatal, fins al punt de ser el segon club que tenir una piscina
coberta l’any 1950 i, actualment, som dels pocs clubs que disposen d’una
piscina de 50 metres. Des de l’any 1971 s’han anat fent millores, però
sempre mantenint l’estructura de les instal·lacions construïdes
l’any 1933. Anàvem rentant la cara a una casa vella. Ja no es podien
fer millores a dintre, sinó que s’havia de fer una reforma total.
I arribat a aquest punt, les millores no depenien del club, sinó
que havia d’entrar-hi l’Administració. L’Adminsitració, finalment,
ha fet aquest pas, i nosaltres som conscients que hem d’agafar el tren
de la modernitat per no perdre’l mai més. Volem que el Club Natació
Manresa torni a ser el club capdavanter que havia estat.”
Les obres s’aniran succeint
per fases. Ara s’està fent l’edifici de serveis, que tindrà
l’entrada pel carrer
Viladordis, un edifici
de tres plantes: a la primera planta hi haurà l’aparcament; a la
segona, els vestidors per a socis i usuaris, les oficines, les dutxes,
amb els accessos a les piscines, ben diferenciats, per a peus calçats
i peus descalços, que s’adapten perfectament a la normativa de
sanitat; i, a la planta
superior, se situarà un gimnàs polivalent amb sauna, bany
de vapor, banyera d’hidromassatge, el bar amb vistes a la piscina olímpica
i altres equipa ments necessaris en la cultura de l’esport i l’oci que
avui s’imposa. Aquesta primera fase haurà d’estar acabada l’any
2001.
En la segona fase es
farà el recobriment de la piscina olímpica, de 50 metres,
i a continuació, es remodelarà la piscina petita de 25 metres.
L’última fase serà l’enderrocament de la piscina coberta.
Si
tot va bé, cap
a finals de l’any 2004 haurà d’estar tot acabat.
Amb les noves instal·lacions
podreu ampliar moltíssim el ventall d’activitats. Quins altres esports
podran fer-hi els socis?
“Tenim previst fer un gimnàs molt ferm, és a dir, una sala
polivalent que ens permetrà fer tot tipus d’activitats: musculació,
aeròbic, gimnàsticadirigida, ioga, etc. i una
zona d’aigües i
de relaxació, entre d’altres. Les idees les tenim; el que ens falten
són els diners. Ho farem, i ho farem tot, però pas a pas,
sense parar. Si aconseguim els 5.000 socis que necessitem, no hi haurà
cap problema per acabar-ho tot. El club
oferirà tot el
que es pot trobar en altres centres esportius.”
En el moment que surt
la paraula “diners”, el senyor Manel Cabot, que és l’actual president,
fa un gest
una mica de preocupació.
“El cost previst total de les obres serà de 750 milions de pessetes,
que segurament, quan estiguin acabades, serà superior, ens comenta
el senyor Cabot, un cost que serà assumit, d’entrada per l’Ajuntament
de Manresa, la Diputació de Barcelona i el Club. La resposta de
la Generalitat està pendent, i també estem buscant el finançament
de la Comunitat Econòmica Europea. És inviable, doncs, que
tot això sigui assumit per nosaltres i l’Ajuntament. El nostre Club
no pot demanar diners als socis. Esperem que quan tinguem acabat
l’edifici de serveis, el nombre
de socis augmentarà
i, evidentment, podrem actualitzar les quotes. Si ho aconseguim, estem
segurs que podrem continuar
les obres amb més tranquil·litat.”
Tant el senyor Cabot
com el senyor Ventura ho tenen molt clar: cal treballar amb tranquil·litat.
Aquesta ha estat la filosofia amb la qual han
anat evolucionant sempre,
i realment els ha funcionat.
Esportivament parlant,
el fet de treballar en unes condicions no massa favorables ha condicionat
el
vostre rendiment? “Com
a Club no hem deixat de treballar, sempre hem estat al cim, ens explica
Gaspar Ventura. Però si en els últims 15 o 20 anys hem anat
perdent els nostres esportistes, ha estat
perquè s’ha començat
a imposar el professionalisme, és a dir, la remuneració dels
esportistes, encara que sigui amb quantitats no massa importants. Els hem
perdut com a participants, no com a membres del Club Natació Manresa,
i això és molt important per a nosaltres. En natació
hem format campions de Catalunya, campions estatals (cal saber que l’actual
campió i recordista d’Espanya, Jordi Carrasco, s’ha format en aquesta
casa).”
“Malgrat que Manresa
s’ho mereixeria, el Club no ha pogut mantenir els esportistes d’elit, que
surten de casa, perquè som conscients que fan falta altres prioritats
que no ens permeten fer aquesta inversió esportiva; bàsicament,
cal atendre els serveis i els socis.”
Això significa
que sabeu treballar molt bé la base per obtenir una bona formació?
“El fet que surtin figures és perquè la base, la treballem
molt bé.
Nosaltres ja ho sabíem,
però el fet que l’any passat el nostre equip juvenil es proclamés
campió de
Catalunya i Campió
d’Espanya de la temporada ens ha anat molt bé perquè ho hem
demostrat.”
Canal, Carrasco, Estiarte,
Payà, Sanz,entre d’altres, són els cognoms d’esportistes
olímpics que han demostrat la bona inversió que representa
apostar
per Manresa i el CN
Manresa. Per triomfar esportivament han hagut de marxar. Tots ells, encara
que lluny, viuen molt de prop aquest canvi que s’està duent a terme
en el Club de la seva ciutat, el seu club de sempre.
|
