*INDÚSTRIES  SERRADORES A  ESPANYA

A  Espanya hi ha unes 1.847 empreses dedicades al sector de la serradora (estadística de 1999) Això suposa un 5,03% del total d´empreses dedicades a la fusta.

Encara  que el nombre d´empreses s´ha reduït, la producció ha augmentat gracies a la reestructuració que està portant a terme el sector.

Un 48,19%  té menys de 3 treballadors, el 83%  en té menys de deu i el 94%,  menys de vint.

La reduïda capacitat  d´aquestes empreses, dificulta la posada al dia en noves tecnologies, accés a nous mercats, etc.

Pel que fa  a la seva distribució per comunitats autònomes, s´observa que la major part d´aquesta  activitat, es desenvolupa a Galícia, seguit de Castella i Lleó i Catalunya. A una distància es troba el País Basc, Andalusia, Astúries i València.

·          Compra a empreses dedicades exclusivament a l´extracció de la fusta a peu de carregador.

·          Compra directament a particulars, directament al bosc, per % per tona ó per m3.

·          Subhastes en forest públiques.

 El procediment de subhasta és un senyalament previ, subhasta pública, mediació final, etc. Totes les despeses són pagades pel rematant, per la qual cosa  repercuteixen directament en el preu final de la fusta. La política de subhastes provoca unes ondulacions en l´abastiment i aquest fet porta a un increment de les importacions.

 El principal problema amb què es troba l´empresari a l´hora d´adquirir la fusta és el preu de cost molt per sobre de les programacions, i així  els marges disminueixen la rendibilitat del producte de la fusta.                                          

 La producció de fusta serrada en tot Espanya s´ha incrementat dintre els últims anys i, després de la crisi econòmica de 1993, entre l985 i 1997, es concreta en un 39%.

 En 1997, el nivell de producció de fusta serrada en tot Espanya fou de 3,12 milions de m3. D´aquesta xifra, el 79% correspon a coníferes i el 21%, a frondoses. En l985, el 75% del total corresponia a coníferes i el 25%,  a frondoses.

 Dins del total de producció del sector forestal, la fusta serrada representa, en 1997, un percentatge important del 24,1%, tal  com es pot analitzar en l´estadística següent:

 Distribució de la producció del sector forestal (1997)

A part de la  fusta serrada pròpiament dita en aquesta induústria, es produeixen una sèrie de subproductes tals com: llenya, escorça i serradures, que poden destinar-se a la fabricació d´altres  productes de la fusta o bé per a  ús energètic.

 Encara que moltes serradores practiquent la venda d´aquests subproductes, és molt important conscienciar  l´empresari sobre les possibilitats de comercialització d´aquests, en lloc de ser tractats com a residus. La legislació,  RD833/88, actualment exigeix que a partir de l´any 2001, cap residu o subproducte que pugui ser recuperat sigui enviat a l´abocador.

 Una altra  opció seria destinar aquests subproductes a la generació d´energia per a la mateixa serradora, evitant així no sols la deixalla,  sinó reduir el consum d´altres energies no renovables.

EL consum de la fusta serrada en tot Espanya fou, en l´any 1997, d´uns 131 m3 per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra representa un increment del 65% respecte a l´any 1985. No obstant aixó,   si tenim en compte la mitjana europea,  el percentatge encara  és escàs. Així,  en l´any 1996, amb un consum mitjà per habitant a Espanya de 125m3 /1.000 hab., suposa un 64% del nivell mitjà europeu (196 m3 /1. 000 hab.).

La comercialització exigeix l´adaptació de l´oferta d´aquest sector a la demanda existent.

*CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE SERRADORS I REMATANTS DE LA FUSTA

"AR - MADERA" 

Aquesta organització està integrada per associacions, federacions i empreses del sector i  inclou un total de 1.197 serradores i empreses de rematants, amb un volum total de talla de 8.473.347 m3 cc.

Les seves principals activitats són:

Europa és una gran productora i consumidora de fusta serrada, encara que els productes elaborats  fluctuen en funció de cada zona geogràfica. En referència a la fusta de coníferes, en el nord i centre d´Europa, les espècies més principals són: el pi abet picea (Pinus sylvestris, L-Abies alba Mil- Picea abies (L) Karst)  amb una destinació molt especial d´ús per a  material constructiu estructural. Per altra part, en la zona més meridional del continent, es produeix fusta de pi marítim (Pinus pinaster Ait.), pi radiata (pinus radiata D. Don)  i pi silvestre (Pinus sylvestris L.) i la seva  principal destinació és: encofrats i envasos/embalatges de fusta,  entre d´altres.

Actualment la indústria nòrdica està augmentant en gran mesura l´exportació dels seus productes com a resposta  al fet que la seva producció puja més accelerada que el  consum,  i en països com el Japó,  la demanda de productes per a  la construcció augmenta amb molta acceleració.

En 1999,  el consum total de la fusta a Europa, inclosos  els països de l´Est, es calcula  en 392 milions de m3, un 2% més que l´any anterior, i s´espera assolir un 3,5%, uns 406 milions de m3 per a l´any 2000 (incloent l´ús de la fusta com a combustible.)

Els pronòstics per a  les vendes de productes serrats a  Europa i Amèrica són optimistes donat l´increment de l´activitat comercial en la construcció i en la restauració.

Segons estimacions,  la producció de fusta de coníferes serrada a Europa per a  l´any 2000 serà de l´ordre d´uns 103 milions de m3. I,  per l´any 2001, s´espera arribar a uns 108 milions de m3 que representa un increment d´un 5%.

Per altra part, Rússia, que ha sofert una caiguda d´un 75% en les seves exportacions, torna a deixar sentir la seva presència gradualment amb quantitats importants tant en el mercat local com en el de l´exportació.