La mongetera i els eu cultiu

   EL CULTIU DE LES MONGETES

     Bé que generalitzà ben d'hora als Països Catalans l'expansió del conreu de mongetes data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable (juntament amb la fava) en moltes rotacions de conreus. La producció anà augmentant fins assolir el 1920 una superfície conreada d'unes 41.000 ha (només de mongetes seques). En 1936 les mongetes seques havien esdevingut un plat corrent de les classes populars. El 1970 la superfície conreada de mongeteres per a gra havia descendit a 12.000 ha de les quals només el 18% eren en secà.

   El cultiu de mongetes a Castellfollit del Boix s'inicià als voltans del segle XVIII importades directament d'Amèrica, per mitja de la relació comercial que hi havia entre la masia de Can Prat de Castellfollit i aquest pais (resta constància d'aquest comerç en els arxius de la masia de Can Prat).

   El cultiu de la mongeta en el nostre municipi s'ha vist afavorit per la situació d'aquest, en zona de muntanya a uns 700 m d'alçada, pels terrenys llimosos i rics en calç, i pel clima càlid.

pagesos treballant

   LA MONGETERA (Phaseolus vulgaris)

     Planta herbàcia anual, generalment voluble, de fulles trifoliolades amb folíols ovats acuminats, de flors blanques, rosades o púrpures, disposades en raïms auxil·lars, i de fruits en llegum. Oriünda d'Amèrica del Sud és extensament conreada a gran part del món. És profitosa també perquè enriqueix el sòl en nitrogen. S'adapta bé a qualsevol terreny bé que prefereix els terrenys llimosos, i és tolerant respecte al clima. N'hi ha nombrosíssimes varietats, que difereixen en l'hàbit de la planta (nanes, enasprades, etc.), en la forma de llegums i en la forma, mida i coloració de les llavors.

enrera
índex
següent
següent
Gastronomia del Bages