BARCELONA
La capital de Catalunya, Barcelona, és la porta tradicional d'entrada
a Espanya. Situada a la costa mediterrània occidental, molt propera a França,
desenvolupa la seva vocació de gran metròpoli i de constituir-se en
la capital Internacional de l'Esport.
Cap altra capital europea, excepte París i Berlín,
ha experimentat una transformació tan important en els darrers anys.
Una transformació deguda a dos motius: el repte particular dels Jocs
Olímpics de 1992 i el de la nova Unió Europea.
Aquests dos compormisos han propiciat la creació de noves
estructures, de noves xarxes de comunicació, de millors serveis,
en una ciutat que manté, inalterable, la seva tradicional
hospitalitat.
L'ingrés a l'avançada de Barcelona al segle XXI es reflecteix
en tota la ciutat. En aquesta transformació han participat els
principals arquitectes i artistes del món. Norman Foster
ha construit la primera torre de comunicacions de segona generació,
Arata Isozaki ha aixecat un pabelló olímpic revolucionari,
Gae Aulenti ha transformat el Museu d'Art de Catalunya, Rafael Moneo ha
dissenyat l'auditori de música. Hi ha noves places, nous hotels
i nous parcs, que han estat ornamentats amb escultures de Chillida,
Serra, Kelly, Hunt i d'altres grans escultors contemporanis. La Vila
Olímpica, amb les seves diverses instal.lacions,
ha propiciat la recuperació de la façana marítima.
L'aspecte de Barcelona ha canviat. Si la va cončixer fa anys, hi ha de
tornar. Si encara no la coneix, està perdent-se la possibilitat de
conèixer el que és una gran ciutat mediterrània en el
tercer mil.leni.
[Palau Sant Jordi]